Parada en el viatge
Què m'espera l'endemà?
Com puc viure sense tu?
Lament i dol, servitud,
que algú m'escoltarà?...
Des d'aquesta pretesa joventut,
un ja és vell sense saber-ho.
Poc o molt un ja ha viscut
i rai ni ho compto, només espero...
Vint-i-tres tardors ja han volat,
com fulles castanyes empeses per l'aire.
Vint-i-tres primaveres ja han florit,
com alegries i roses anegades en l'aigua.
I treballo, i visc, i m'esforço;
i crec, i ajudo, i estimo;
i faig via en aquest caminal,
i per sobre de tot espero més que hi confio.